El preu del petroli s'ha multiplicat per més de 2 en els últims anys. Les causes que a tots ens expliquen són convincents per a la majoria: la guerra a l'Iraq, Al-Qaeda, els xinesos estan entrant al mercat mundial, l'Índia el mateix, ... Les males llengües diuen que les baixades dels últims mesos són per pressionar als països rebels (Iran, Veneçuela), i quan algú posa un tap quan el treu encara surt l'aigua amb més pressió. Qui sap... Certament cada cop hi ha menys petroli i cada cop volem més. El pic del petroli està molt aprop. Quan arribi a la gran majoria ens agafarà per sorpresa, espero estar preparat.
Segurament fa molts anys que el petroli ens avisa que alguna cosa no va bé, petites o grans crisis. Quan els historiadors del futur estudiïn aquesta, la nostra, Era de l'Hidrocarbur segurament marcaran com a punts que anunciaven la crisi coses que van passar al principi de l'era. Potser el mateix crack del 29 va ser el primer avis, qui sap...
És evident que la crisi del petroli del 1973 és un avis a nivell mundial del que pot passar si ens quedem sense petroli uns quants dies. La crisi argentina que va desembocar en el corralito decretat el desembre de 2001 és un exemple local de com pot ser la crisi financera si les economies mundials se saturen per la falta de petroli. A nivell mundial el corralito seria el sinònim de la fi del nostre temps.
Si un viu al primer món i té una feina fixa segurament els problemes del pic del petroli encara no l'afecten. Però no pensaran el mateix les famílies mexicanes que ara paguen més cara la truita de blat de moro, perquè el blat de moro americà ara s'utilitza per fer biocombustibles. Tampoc poden pensar que tot és perfecte les famílies que treballen (o treballaven) a la SEAT o empreses subministradores i que veuen com poc a poc la industria comença a desinflar-se.
Evidentment els africans més pobres del planeta no notaran el pic del petroli de la mateixa manera que els ostentosos nord-americans. Als primers potser els beneficiarà, els segons ho passaran molt malament.
Estic segur que un dia ens aixecarem i l'efecte dominó haurà començat i ja no podrem ni tan sols córrer. Tot s'aturarà. El que és quasi impossible de predir és quan i com. Un dia molt fred d'hivern, perquè gastem molta energia per les calefaccions? Un dia d'estiu (tot sol passar a l'agost) de molta calor amb tots els aires acondicionats encesos?
El dia que la roda que fà que milions de calories envasades arribin als súpers i als hípers i que milions de catalans puguin menjar es pari, aquell dia, tindrem 7 milions de persones per alimentar i la terra per alimentar a no més d’1 o 2 milions. Això si no hem fet cases primer.
Segurament fa molts anys que el petroli ens avisa que alguna cosa no va bé, petites o grans crisis. Quan els historiadors del futur estudiïn aquesta, la nostra, Era de l'Hidrocarbur segurament marcaran com a punts que anunciaven la crisi coses que van passar al principi de l'era. Potser el mateix crack del 29 va ser el primer avis, qui sap...
És evident que la crisi del petroli del 1973 és un avis a nivell mundial del que pot passar si ens quedem sense petroli uns quants dies. La crisi argentina que va desembocar en el corralito decretat el desembre de 2001 és un exemple local de com pot ser la crisi financera si les economies mundials se saturen per la falta de petroli. A nivell mundial el corralito seria el sinònim de la fi del nostre temps.
Si un viu al primer món i té una feina fixa segurament els problemes del pic del petroli encara no l'afecten. Però no pensaran el mateix les famílies mexicanes que ara paguen més cara la truita de blat de moro, perquè el blat de moro americà ara s'utilitza per fer biocombustibles. Tampoc poden pensar que tot és perfecte les famílies que treballen (o treballaven) a la SEAT o empreses subministradores i que veuen com poc a poc la industria comença a desinflar-se.
Evidentment els africans més pobres del planeta no notaran el pic del petroli de la mateixa manera que els ostentosos nord-americans. Als primers potser els beneficiarà, els segons ho passaran molt malament.
Estic segur que un dia ens aixecarem i l'efecte dominó haurà començat i ja no podrem ni tan sols córrer. Tot s'aturarà. El que és quasi impossible de predir és quan i com. Un dia molt fred d'hivern, perquè gastem molta energia per les calefaccions? Un dia d'estiu (tot sol passar a l'agost) de molta calor amb tots els aires acondicionats encesos?
El dia que la roda que fà que milions de calories envasades arribin als súpers i als hípers i que milions de catalans puguin menjar es pari, aquell dia, tindrem 7 milions de persones per alimentar i la terra per alimentar a no més d’1 o 2 milions. Això si no hem fet cases primer.
