Quan parlem que existeixen energies renovables estem donant per segur que existeixen energies no renovables, o no? Perquè sembla que no hi posem gaire atenció a que hi a un producte no renovable que es l'actual vertebrador de la nostra societat i del nostre moment històric.
Si mirem una gràfica de la evolució de la població mundial ens adonarem que desde la Revolució Industrial la població s'ha multiplicat per 7 arribant ara mateix a quasi 7.000 milions d'habitants.
La Revolució Industrial va significar la substitució de la força humana per la introducció de la força mecànica. Les noves màquines eren mogudes per la màquina de vapor que necessitava carbó per funcionar. Amb els anys i arribats al segle XX el gran protagonista en entrar en escena va ser el petroli i anys més tard el gas natural.
Els humans mengem del que cultivem, durant segles l'únic que aportava energia a les plantes era el Sol através de la fotosíntesi. A partir de la meitat del segle passat el camp va rebre la seva pròpia revolució industrial: mecanització, pesticides, adobs, plantes híbrides i finalment plantes transgèniques.
Queda clar que l' evolució demogràfica i industrial mundial van lligades al consum de carbó, petroli i gas natural, o dit d'una altra manera, d'aquelles energies que no són renovables i que un dia o un altre deixaran d'existir. De fet el petroli mai s'acabarà però si deixarà de ser barat.
El petroli i el gas natural per a la nostra societat es quelcom més que energia. De les no renovables es fa pràcticament tot. Les joguines dels nens, l'hule del càmping, les botes d'aigua, les cadires de plàstic, els paraigües, els electrodomèstics, el cotxet del nadó, algunes medecines, els embasos dels aliments,...
Peró això és només consum material prescindible. El que realment ens ha de preocupar és que de les no renovables treiem fertilitzants i pesticides, l'energia per irrigar i cultivar les terres, l'energia per que funcioni el complicat i grandiós comerç mundial, ja sigui marítim, aeri o terrestre.
Del petroli treiem el que menjem, i cada cop som més persones per alimentar.
Podríem viure sense petroli? Quan deixarà de ser barat?
Si mirem una gràfica de la evolució de la població mundial ens adonarem que desde la Revolució Industrial la població s'ha multiplicat per 7 arribant ara mateix a quasi 7.000 milions d'habitants.
La Revolució Industrial va significar la substitució de la força humana per la introducció de la força mecànica. Les noves màquines eren mogudes per la màquina de vapor que necessitava carbó per funcionar. Amb els anys i arribats al segle XX el gran protagonista en entrar en escena va ser el petroli i anys més tard el gas natural.
Els humans mengem del que cultivem, durant segles l'únic que aportava energia a les plantes era el Sol através de la fotosíntesi. A partir de la meitat del segle passat el camp va rebre la seva pròpia revolució industrial: mecanització, pesticides, adobs, plantes híbrides i finalment plantes transgèniques.
Queda clar que l' evolució demogràfica i industrial mundial van lligades al consum de carbó, petroli i gas natural, o dit d'una altra manera, d'aquelles energies que no són renovables i que un dia o un altre deixaran d'existir. De fet el petroli mai s'acabarà però si deixarà de ser barat.
El petroli i el gas natural per a la nostra societat es quelcom més que energia. De les no renovables es fa pràcticament tot. Les joguines dels nens, l'hule del càmping, les botes d'aigua, les cadires de plàstic, els paraigües, els electrodomèstics, el cotxet del nadó, algunes medecines, els embasos dels aliments,...
Peró això és només consum material prescindible. El que realment ens ha de preocupar és que de les no renovables treiem fertilitzants i pesticides, l'energia per irrigar i cultivar les terres, l'energia per que funcioni el complicat i grandiós comerç mundial, ja sigui marítim, aeri o terrestre.
Del petroli treiem el que menjem, i cada cop som més persones per alimentar.
Podríem viure sense petroli? Quan deixarà de ser barat?
