divendres, 25 de maig del 2007

QUI SE N'ANIRÀ?


Quan passejo i miro a la cara a la gent m'adono que pocs sabran que està passant quan la crisi arribi a nosaltres. Si ara ningú vol escoltar que quelcom dolent passarà, tampoc quan tinguem el problema damunt voldran escoltar-nos.

I és que la societat industrial i l'etern creixement han calat molt profundament a les ments de 3 o 4 generacions.

Quan li dic a la gent que tenim poca immigració i que no deixaran de venir mentre les desigualtats econòmiques i socials siguin tan grans... em miren rar. Quan els explico que perquè no vinguin i puguin ser feliços a casa seva, amb la seva família, al seu país, cal renunciar a molts dels actuals luxes i privilegis... em miren malament.

Tant de bo tinguin temps els immigrats de tornar a casa, perquè sinó, la creixent xenofòbia, crec que farà estralls en les grans ciutats i en els pobles petits.

Doncs bé, la majoria de la gent dubto que pugui assumir que la bacanal ha arribat a la seva fi.

Sortiu al carrer i mireu la cara de satisfacció social que té la gent. És impressionant com l'engranatge funciona a la perfecció.

On anirà la gent? Jo que estic (massa) conscienciat ara per ara no se on aniré. Bé, si tingués 120.000 euros si ho sabria, però avui no els tinc.

El meu barri està ple de població d'origen murcià que porten aquí dècades. Que pot fer aquesta gent tornar a Múrcia? No, per a res. Es poden anar a l'apartament de 40 metres quadrats de la platja? Tampoc. La gent no està preparada per al que se'ls ve al damunt.

Si arribats a la situació una família decideix marxar... Després d'omplir el cotxe amb tot el que puguin es quedaran tirats en la cuneta.

Després de tota la vida pagant una hipoteca jo no em crec que la gent abandoni casa seva. Una vida d'estalvis (que ja no existiran) abandonats a l'oficina de la Caixa. Deixar el treball fix i sense indemnització. Els estudis de la nena. Les vacances a Cancún del mes que ve.

L'única cosa que em crec que la gent deixi abandonat és a l'àvia a la residència. Sense pensar que la residència també deixarà abandonada a l'àvia.

La gran mortaldat en els primers moments del problema vindran de la gent dependent de medicaments, els malalts terminals endollats, la gent gran que viu sola... uff.


Ho deixo que m'escalfo.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Dius que si tinguessis 120000€ sabries on hauries d'anar.

M'agradaria saber on està aquest lloc.

Salutacions

Anònim ha dit...

bon comencament

Anònim ha dit...

es possible comprar una sortida per menys de 120000 euros.

Anònim ha dit...

hi ha la possibilitat de comprar cases i terres en un lloc relativament proper(2200-2500 km)on la dinàmica de producció per autosubsisténcia encara funciona i seria fàcil afegir-se a ella,lo necessari per una familia en cases terres i animals no superaria els 30000-50000 euros, hi hauria gent interessada en formar grups i montar allà projectes de transició?